Hi ha setmanes en què mires l’actualitat política i penses que potser seria més relaxant interessar-te pel macramé. Aquesta setmana hem vist, per una banda, la investidura del molt honorable president Juanfran Pérez Llorca -Mazón 2.0 per als amics- amb Vox fent-li de padrins de boda. De l’altra, al plenari de Vinaròs, una moció de Vox sobre el 25N que, escoltada al 2025, sembla un viatge en el temps…, però cap arrere, molt arrere. I amb tot això sobre la taula, què vols que et diga: una ja comença a preguntar-se on ha anat a parar aquella cosa tan elegant que anomenàvem “cordó sanitari”.
Algú se’n recorda del cordó sanitari? Sí, aquell invent europeu que servia per a mantenir l’extrema dreta a ratlla, com qui posa una cadireta de seguretat a un xiquet hiperactiu perquè no se’n vagi corrent pel supermercat. En els anys noranta, països com França, Bèlgica o Alemanya van començar a utilitzar-lo: “No pactarem amb l’extrema dreta -deien- perquè volem protegir la democràcia”. I mira, tenia sentit. Era com una vacuna política: potser feia mal al principi, però evitava infeccions feixistoides.
A Espanya, com sol passar, el cordó sanitari va arribar tard i ja mig desfasat. Durant anys, tots els partits presumien d’ell amb molta solemnitat: quina heroïcitat, oposar-se a una extrema dreta que encara no havia ni aparegut! Però n’arriba 2018, Vox entra per la porta gran i el cordó comença a esvair-se. Un any després, el PP ja provava d’estirar-lo, retorçar-lo i fer-lo servir com a cortina per a tapar pactes autonòmics. Spoiler: el cordó no tapa res. I així hem acabat, amb el cordó sanitari oblidat en un calaix i l’extrema dreta repartida per tot arreu: parlaments, ajuntaments i fins i tot donant lliçons de negacionisme com si foren professors convidats.
Perquè el PP, que abans feia el paperet de “jo amb els ultres no, que em fa vergonya”, ara s’ha especialitzat a imitar-los amb la gràcia d’un karaoke de matinada. Negacionisme climàtic? Naturalment! Que el planeta s’escalfa? Fantàstic, així estalviem en calefacció. Que hi ha incendis, sequeres i temporals? Doncs res, que la natura és molt capritxosa i exagerada, com les feministes quan demanen no morir assassinades.
Mentrestant, nosaltres, feministes i socialistes, continuem amb la nostra pesada insistència en els drets humans, la igualtat i eixes coses tan poc cool. Sembla que demanem la lluna: només volem que els governs no s’agenollen davant els que neguen la realitat amb la serenitat d’un terraplanista en una convenció.
Així està el panorama: el PP, encantat de la vida, abraçat a Vox amb la passió d’un adolescent en la seua primera cita; i el cordó sanitari convertit en un souvenir polític.
Georgina López
Secretària de Política Municipal del PSPV de Vinaròs