En el moment que faig aquest escrit, dimarts 26 de maig, fa un any que es varen celebrar les últimes eleccions municipals. Fa un any el Partit Socialista va rebre el suport suficient dels/les votants de Vinaròs per a guanyar les eleccions, obtenint 7 regidors i, posteriorment, començar les negociacions per a treure endavant un acord de govern amb un alcalde socialista, Guillem Alsina.
Al llarg d’aquest primer any la tasca a realitzar no ens ha deixat pràcticament un minut de descans. Inici de legislatura al juny, amb unes festes sense cap dubte magnífiques, resolució del conflicte amb la policia municipal, inici del procés de modernització de l’administració pública, transformació de Turisme en una àrea de promoció de la nostra ciutat amb llarg recorregut, negociacions amb les altres administracions per a accelerar infraestructures promeses, plasmació en uns pressupostos d’un projecte de ciutat, també amb idees a mitjà i llarg termini. I comença l’etapa dels temporals, de pluja i marítims, que malmeten tant el terme com la costa i, fins i tot, provoquen l’ajornament per una setmana de la festa del nostre patró, Sant Sebastià. Uns pressupostos no tancats ens permeten destinar una quantitat elevada (500.000 euros) per a recuperar part dels danys produïts pel l’últim d’aquests temporals, el Glòria. Mentrestant, la recuperació d’una de les grans festes de la nostra ciutat, el Carnaval, gràcies a la bona feina d’una nova COC, amb la total col·laboració de l’Ajuntament.
I ves per on, aplega una pandèmia, el COVID-19, que ens obliga a adaptar-nos a una nova situació, que treu el millor de les persones, en general, però en algunes, també el pitjor. I hem de posar-nos, els socialistes, al front de la situació. En tots els nivells i circumstàncies, amb tots els encerts i amb totes les errades. Com vulgarment es diu “a carregar-nos el mort” . Situació, com ja hem escrit tothom, única en 100 anys. A Vinaròs, amb un cos de policia local magnífic, que ho ha donat tot per la seguretat dels i les vinarossenques, amb uns treballadors de la brigada i de les empreses de neteja i de serveis essencials que han aconseguit mantenir els serveis essencials per a la nostra ciutat, amb uns treballadors/es de serveis socials que estan fent front a la primera onada d’ajuts necessaris per a totes les persones vulnerables socialment i econòmicament de la nostra ciutat, i amb la resta de treballadors/es de l’ajuntament que no han aturat la seua feina, aconseguint que els serveis públics hagin respost de manera eficaç a aquesta nova situació.
I també ha permès diferenciar als polítics “de trinxera” dels polítics “de sofà”. Dels que s’encarreguen de la gestió diària, fent front als gegantins problemes i intentant solucionar-los, als que ajuden fent propostes positives i als que, veient com va tot a través dels mitjans de comunicació, posen el pal a la roda, com qui veu un partit de futbol des de la llotja i critica qualsevol tipus de jugada, sobretot les decisions arbitrals, i com no li queda d’altra, utilitzant les xarxes socials per a exhibir la seua frustració, incapacitat o impotència a l’hora de proposar solucions reals i proactives. Aquestes situacions posen a cadascú “al seu lloc”. O van ser les passades eleccions, les que van posar a cadascú al seu lloc?
Fernando Juan
PSPV-PSOE