Aquesta setmana anem a contar una història, que a moltes i molts els sonarà d’alguna cosa.
Seria finals de l’any 2017 o principis de 2018, hi havia un govern a la Generalitat Valenciana que, després de veure com durant anys i anys, xiquets i xiquetes no tenien escoles “com Déu mana”, es va a posar a pensar i pensar i finalment va trobar una fórmula amb la qual, Generalitat i governs municipals, haurien d’unir forces, i el resultat seria escoles noves que substituirien els barracons on alumnes i mestres havien d’estar, any rere any, sense un futur col·legi a la vista.
El Sol seguia pegant voltes i mai arribava l’escola nova.
Al nord de Castelló, hi havia una ciutat anomenada Vinaròs, on tenien un cole, el CEIP Jaume I, on xiquets, mestres i famílies convivien en barracons des de feia més de 15 anys.
Un dia va arribar a Vinaròs “gent important de tratje”, amb les mans plenes de plànols i la il·lusió d’un nou cole, i van ser rebuts amb enorme alegria per l’alcalde de la ciutat.
Us hem de contar també que no va ser l’única alegria que vam tindre al poble, ja que gràcies a la feina conjunta de Generalitat i Ajuntament, primer la Mise, després el Sanse, l’Assumpció i el Manuel Foguet, van tindre la sort que el Pla Edificant els deixés molt bones inversions en aquests centres educatius.
I per fi, el dia 1 d’abril de 2022, després d’un temps de foscor degut a la pandèmia, els xiquets del CEIP Jaume I van poder tindre edificis en lloc de barracons.
I ara podríem dir allò de “colorín colorado, este cuento se ha acabado”, i mai millor dit…, ja que l’actual president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha retirat la inversió prevista del Pla Edificant, una decisió que perjudica greument la nostra educació.
Primer van anar a per la nostra llengua i ara a pels nostres centres educatius. Hi ha moments, Sr. Mazón, que certes amistats porten conseqüències nefastes i el pitjor de tot és que paguen els draps bruts els nostres fills i filles.
Begoña López, militant i exregidora d’educació del PSPV