Hi ha històries que no passen mai de moda. Una de les més populars és la del cavall de Troia: aquell regal aparentment innocent que amagava una estratègia magistral per conquerir la ciutat. Doncs bé, a Vinaròs, 3.000 anys després, sembla que l’equip de govern ha decidit fer-ne la seva pròpia versió. Amb el senyor Amat en el paper d’Ulisses (l’ideòleg), la senyora alcaldessa en el paper passiu de deessa Atena i el senyor Brito com el “pagafantes” de tot plegat. El seu regal? Un crèdit de més de 3,5 milions d’euros i una intenció de compra de solar camuflada.
Dilluns passat ens van presentar aquest préstec embolicat amb grans paraules: escola d’art, poliesportiu, auditori… Projectes atractius i, segurament, esperats, que ningú amb seny no qüestionaria. Però entre aquestes 23 actuacions se n’hi amagava una que, segurament, a molts ja us sona: “Nuevas Infraestructuras Urbanas”. Una partida per a la compra d’un solar molt concret, ja qüestionat el 2024, i que torna ara embolicat amb un nou llaç, però amb els mateixos errors.
Els informes del secretari municipal i del vicesecretari, respecte a l’expedient del solar, que encara que neguen la seva existència, “haberlo, haylo”, el 9168/2024, no deixen lloc a dubtes: el projecte de “Nuevas Infraestructuras Urbanas” no té justificació legal suficient, no compta amb cap suport urbanístic i es vol executar amb un finançament que encara no existeix. A més, no hi ha concurrència real d’ofertes i es vol evitar la Mesa de Contractació, substituint-la per un “comitè tècnic” integrat per les mateixes persones que han redactat els plecs. Una lliçó de transparència… inversa.
Per si no fos prou, es planteja una edificabilitat “flexible” sense justificació, una suposada manca de sòl públic que contradiu l’inventari municipal, ja que a escassos 15 metres d’on volen fer ells la compra, ens trobem amb un solar públic, i una necessitat pública que ningú ha sabut concretar. No hi ha projecte, ni pla, ni memòria seriosa. Només la convicció política de que “convé”.
Potser tot això són casualitats i potser el senyor “X” només passava per allà. Però si hem après res de la història, és que els pitjors errors es cometen quan es fa veure que no passa res. Ara, el llagostí camuflat ja és dins. Nosaltres continuarem atents, per veure si hi ha algú que vol baixar per la rampa quan s’apaguen les llums.
Guillem Alsina Gilabert, Grup Municipal Socialista