Anem al gra. Aquelles i aquells que pensen que el pacte per tirar endavant la moció de censura a Vinaròs va ser només una sort d’alquímia i estratègia política van errats. El pacte, que es va anar guisant a foc lent durant la passada legislatura, va ser un tema d’egos personals, amistats alienes que la Covid-19 va provocar, babysitting i un desfile i caminates constants per la Costa Nord de Vinaròs just passat el Triador. Y hasta aquí puedo leer, com diria la gran Mayra Gómez Kemp.
D’aquell pacte i la posterior moció de censura ja en coneixem els resultats: negació de la violència masclista, retirada dels símbols i del suport al col·lectiu i polítiques LGTBIQ+, reducció de subvencions als que ells van qualificar com a xiringuitos (Fundació Caixa Vinaròs, de moment), sortida de la Mancomunitat de la Taula del Sènia, minimització de la memòria històrica a la nostra ciutat, plantada de creus al cementiri municipal, paelles de Sueca (?!) a Vinaròs, desaparició de subvencions a entitats socials, disminució de subvencions a entitats esportives… i un llarg etc que costa creure que només s’hague pogut produir en poc més d’1 any i 3 mesos. Déu ni do.
Uns quilòmetres més al sud, passada la DANA de València del 29 d’octubre que mai podrem esborrar de la nostra memòria, també s’anava coent un altre pacte. El del Ventorro. O, perquè tothom ho entengue: pactar amb l’extrema dreta per a continuar al capdavant d’una institució siga com siga mentre la dreta clàssica del nostre país maneja expectant aquesta situació. Alcaldessa? No. Que també. Sinó president de la Generalitat.
I aquí és on ens trobem. En un paral·lelisme mil·limètric on només despunta una equació diferent en l’àmbit local respecte a l’àmbit autonòmic: els partits independents. Equació, per cert, de la que tot i que ja estem sentint parlar, seguim infradimensionant respecte a l’impacte que poden començar a tindre a partir de les eleccions autonòmiques de 2027. Sense anar més lluny, només cal mirar la Diputació de València. O encara més prop, a la nostra comarca. Temps al temps.
Qui els escriu aquesta reflexió, ara com a portaveu del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Vinaròs, va formar part durant dos legislatures, i un telediario i mig d’una tercera, de tres governs de coalició. 2015-2019, 2019-2023 i juny de 2023-desembre de 2023. Parlant de paral·lelismes, quasi com en el Botànic.
Amb els seus més i els seus menys, evidents, públics i notoris, vam arribar a establir un projecte de ciutat transversal, oberta i que mirava de cara cap als reptes del futur. Vam crear el relat d’un Vinaròs que volíem que fos amable, sostenible i sobretot referent des del nord del nostre territori valencià, per fer entendre que els centralismes administratius també necessiten de fars externs. Que ser vinarossenca i vinarossenc fos motiu d’orgull.
Ara, d’aquell relat, en queden els fets i l’hemeroteca, contaminada d’una persecució política i judicial que es repeteix en diferents nivells polítics de l’administració i que es pot explicar molt senzillament: guanyar al jutjat el que no has pogut guanyar a les urnes. Però a pesar d’aquesta persecució, machaque i denostament 360º per totes bandes, m’agradaria que ens quedés molt clara una cosa. Tindre el poder no significa tindre ni la dignitat ni la legitimitat. I nosaltres, com a partit i com a veïns, com a Vinaròs, la conservem.
Dignitat, memòria i relat. Ningú va dir que fos fàcil. Endavant!!
Marc Albella Esteller. Portaveu del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Vinaròs.