Parlar de cultura i patrimoni no és neutre. És parlar de drets, d’accés, de memòria col·lectiva i de model de ciutat. Des d’una mirada clarament progressista i socialista, pensar Vinaròs en 2026 implica preguntar-nos per a qui es fa cultura, qui decideix i amb quines prioritats. Aquests cinc desitjos són, en realitat, cinc compromisos polítics pendents en una ciutat que, quan està en mans de la dreta, tracta la cultura com un simple farciment i no com una política pública central.
Desig 1: El patrimoni com a bé comú, no com una postal
El patrimoni de Vinaròs no pot reduir-se a una foto bonica del port ni a un decorat de cap de setmana. Espais com el centre històric, l’entorn portuari o la memòria vinculada a la pesca, al comerç marítim o a la Vinaròs agrícola continuen sense una política integral de conservació i de relat.
El primer desig és una aposta clara pel patrimoni com a bé comú: inversió pública sostinguda, manteniment real —no només rentades de cara abans de l’estiu— i una explicació honesta de la nostra història. Rutes interpretatives sobre el passat mariner, una senyalització adequada del patrimoni arquitectònic oblidat, un museu on posar a l’abast de la ciutadania els béns culturals que té la nostra ciutat i l’accés obert als continguts digitals municipals permetrien deixar arrere la lògica de la improvisació.
Davant d’una dreta que concep el patrimoni com un simple escenari, defensem memòria, ús social i accés ciutadà.
Desig 2: Drets culturals i suport estructural a la creació local
Vinaròs compta amb creadores i creadors que sostenen la vida cultural malgrat la precarietat i la manca de planificació. Músics, companyies de teatre, artistes visuals o escriptors locals apareixen en la programació de manera esporàdica, massa vegades com a farciment, mentre es destinen recursos a propostes externes sense arrelament al territori.
El segon desig és clar: convocatòries públiques transparents, pressupostos estables per a la cultura, cessió d’espais municipals infrautilitzats per a la creació i una programació que compte amb el talent local durant tot l’any. No es tracta de caritat cultural, sinó de drets laborals i drets culturals.
Perquè mentre la dreta aplaudeix esdeveniments aliens a la nostra idiosincràsia o ens presenta projectes que no sabem si tindran un final, la cultura real es manté gràcies a un treball sovint invisible, en el que la ciutadania és la protagonista i que rep per part de l’Ajuntament actual un recolzament ben bé irrisori.
Desig 3: Cultura pública, accessible i present als barris
La vida cultural de Vinaròs continua excessivament concentrada en dates concretes i en espais centrals. Cal una nova biblioteca pública i la creació d’un centre sociocultural en algun dels barris allunyats del centre urbà. Al mateix temps, continuem infrautilitzant espais que podrien actuar com a veritables motors culturals, mentre altres equipaments es troben clarament saturats. El desig per a 2026 és una cultura pública descentralitzada: activitats regulars a la perifèria, tallers intergeneracionals, programació per a la infància i la joventut més enllà del període estival o dates senyalades, i preus populars o gratuïtat en l’oferta cultural municipal.
Desig 4: Memòria democràtica
Les festes populars, la memòria oral i les tradicions de Vinaròs són patrimoni viu, però no intocable. Documentar-les, revisar-les i actualitzar-les és una tasca profundament política. Obrir els arxius municipals, recollir testimonis de la gent major, treballar amb escoles i instituts i donar espai a mirades feministes i crítiques és imprescindible.
Davant de qui utilitza la tradició com a excusa per a no canviar res o per a esborrar conflictes del passat, defensem memòria democràtica i cultura crítica.
Desig 5: Participació i planificació cultural, no ocurrències
La cultura a Vinaròs pateix, quan la dreta governa a la Casa Consistorial, la lògica de l’ocurrència i del titular fàcil: canvis de rumb constants, manca d’avaluació i absència de participació real.
L’últim desig és un pla cultural municipal a mitjà i llarg termini, construït amb professionals del sector, entitats culturals i ciutadania. Un pla amb objectius clars, pressupost, mecanismes d’avaluació i rendició de comptes.
Apostar per la cultura i el patrimoni com a drets significa posar la vida, la memòria i allò públic al centre. L’alternativa ja la coneixem: ja hem estat ahí, i la cultura va ser un puntal en el desenvolupament de la nostra ciutat. Per a 2026, Vinaròs mereix alguna cosa millor.
Helena Román Secretaria de Cultura de l’executiva local del PSPV de Vinaròs