La Gran Gala de Reis i Reines del Carnaval de Vinaròs, declarada d’Interès Turístic Autonòmic des del 2007, no és un acte menor ni un simple tràmit dins del calendari festiu. És, o hauria de ser, un dels majors aparadors culturals, promocionals i turístics de la ciutat. Un esdeveniment que projecta identitat, tradició i ambició col·lectiva. No obstant això, l’edició de 2026, que hauria de ser motiu d’il·lusió i planificació, s’està convertint en un preocupant exemple de deixadesa institucional.
L’Ajuntament de Vinaròs, i en particular regidories com la de Governació o de Festes, liderades per Carla Miralles i Víctor García, semblen haver reduït el seu paper a una visió excessivament limitada: aportar diners i poc més. Però governar una festa d’aquesta magnitud no consisteix únicament a firmar factures o cobrir necessitats tècniques o de seguretat a última hora. Governar també és preveure, planificar, mediar i, sobretot, entendre la dimensió real dels esdeveniments que es gestionen.
La pròpia història recent de la gala demostra que aquest esdeveniment sempre s’ha adaptat a les necessitats, esdeveniments sobrevinguts o canvis de normativa en seguretat, entre d’altres. Al llarg dels anys, ha passat pel pavelló poliesportiu, el passeig, la plaça de bous, el descampat de Fora Forat, l’antic camp de futbol, la parcel·la de Brial i aquest any (sembla ser) el port. Aquesta evolució no va ser fruit de la improvisació, sinó de la voluntat de buscar sempre l’espai més adequat a cada moment i en cada situació.
Precisament per l’experiència acumulada, durant el nostre govern de progrés en què vaig tindre l’oportunitat de ser regidor de festes (2015-2020), es va consensuar amb temps i forma la parcel·la de Brial com a alternativa estable a mitjà termini. L’experiència prèvia del gran canvi en les ubicacions dels envelats en la Fira i Festes de Sant Joan i Sant Pere, ens va empènyer a treballar de valent: un espai proper, accessible i segur, pensat per a acollir un acte d’aquesta magnitud. Des de 2019 fins a 2025, aquesta parcel·la ha permès donar resposta a les necessitats de la gala amb planificació, garanties i visió de futur.
Som plenament conscients que la magnitud i el volum del carnaval han crescut de tal manera que no només avui, sinó ja fa anys, obliguen a repensar la seua provisionalitat, no només en referència a la ubicació de la Gran Gala, sinó també a l’emplaçament del recinte de les casetes, que aquest mateix any donarà senyals de constrenyiment. Hem de reconèixer la corresponsabilitat col·lectiva per no voler assumir aquest debat des de l’arrel i la serenitat. El creixement urbanístic de la ciutat així ho exigeix. La transformació de l’antiga N-340 i l’eliminació d’una barrera tant insegura com psicològica, obrin oportunitats que haurien d’abordar-se i sospesar-se amb mentalitat oberta i visió de futur. És el moment de ser capaços d’imaginar solucions a mitjà i llarg termini, fins i tot amb vocació de definitives, que no es limiten a crear espais puntuals de consum festiu ràpid, sinó llocs permanents o semipermanents de creació, versatilitat i identitat col·lectiva
Veient i llegint les notícies dels últims dies (amb comunicat de la COC inclòs), resulta, com a mínim sorprenent, que no s’haja treballat amb l’antelació suficient per a garantir un espai adequat i digne per a la Gran Gala de Reis i Reines del 2026. No es tracta només d’un escenari físic, sinó d’un marc que estiga a l’altura de l’esforç de comparses, participants i de la projecció exterior que aquest acte genera per a Vinaròs. La falta d’un lloc consensuat i preparat amb temps transmet desinterès i una preocupant absència de lideratge que sotmeten a una pressió afegida a un grup de persones que treballen des del total desinterès, com és la COC. Recordem, l’equip de govern cobra de l’erari públic. La COC no. De cap lloc.
Mentrestant, l’actual equip de govern sembla haver centrat bona part de la seua energia en iniciatives més vistoses a curt termini: “tardeos” encadenats i el disseny d’un “tablao flamenco” a la plaça de La Mera. Activitats respectables, evidentment, però que no poden eclipsar ni relegar a un segon pla un dels actes més importants del calendari festiu local. La sensació és clara: s’ha prioritzat l’entreteniment immediat enfront de la planificació estratègica d’un esdeveniment que defineix la imatge del carnaval i de la ciutat.
La Gran Gala no és només una nit de coronacions; és un acte de representació, d’orgull col·lectiu i d’atracció turística. Ignorar el seu potencial o tractar-lo com un assumpte secundari és desaprofitar una oportunitat única per a defensar allò que tant diem i ens representa: Vinaròs és carnaval.
Creiem que encara estem a temps de corregir el rumb, però per a això fa falta alguna cosa més que pressupost. Fa falta implicació política real, diàleg amb els agents implicats i una preocupació política que entenga que la seua funció va molt més enllà de l’econòmica.
Perquè les grans festes no s’improvisen, es construeixen. I, ara per ara, la Gran Gala del Carnaval de Vinaròs mereix molt més del que està rebent.
Marc Albella Esteller
Portaveu del Grup Municipal Socialista