Com reaccionarien vostès si, pràcticament, mes rere mes, els privaren de la potestat de tindre un debat net, en igualtat de condicions, i que sistemàticament s’ha adulterat baix un criteri subjectiu de benefici personal i polític? Frustració, impotència o ràbia són les paraules que segurament els vindrien a la ment. Almenys, a la meua, estan presents.
Aixecar-se d’un plenari per la impossibilitat d’utilitzar la paraula, vindria a extrapolar-se des de l’àmbit esportiu, a la impossibilitat d’un nedador de competir ja que la piscina només té dos dits d’aigua, mentre l’àrbitre fa cas omís a l’evidència. Si abandona, queda desqualificat, però si intenta continuar, sap que només podrà avançar uns pocs metres. Difícil decisió. No?
Sempre he pensat que la responsabilitat d’un càrrec respecte a la seua presència en un plenari, sempre i quan la disponibilitat laboral externa li ho permeta, és pràcticament sagrada pel que representa l’exercici del poder públic atorgat a través del sufragi universal. Tot i que no figure en cap contracte, els representants públics, repeteixo, baix un punt de vista personal, estem obligats a aguantar carros i carretes més enllà de les crítiques o atacs polítics pròpies d’un debat que es pressuposa (massa hem pressuposat ja) net. Si no, per a què percebem retribucions que provenen dels impostos de la ciutadania?
Però hi ha límits. I per a mi, un dels més sagrats és la privació del dret de paraula i expressió en el màxim òrgan de la representació democràtica de la nostra ciutat: el plenari de Vinaròs. I és que els límits no només són personals, sinó que s’extrapolen a la col·lectivitat d’un equip de nou regidores i regidors i 4.359 ciutadanes i ciutadans que van confiar en nosaltres en les passades eleccions municipals de 2023. En definitiva, no ens callen a nosaltres, sinó que els estan callant a vostès.
En la vida, diuen que som el que protegim. El que defenem. Doncs bé, ho tenim molt clar. Ara sí, en clau col·lectiva.
Que decideixen que no hem de cobrar el plenari saltant-se un altre cop el ROM perquè hem marxat cinc minuts abans de la seua finalització per defensar la integritat? Tot per a ells. No anem a reclamar ni un cèntim. No entrarem en el seu marc discursiu.
El que sí que reclamarem (i ja ho hem fet), per via judicial, és que es respecte el dret i la llibertat a la utilització de la paraula, conforme al Reglament Orgànic Municipal, i no s’atropellen els drets de milers de vinarossenques i vinarossencs.
De vegades, estar al costat correcte de la història no és una decisió fàcil, però en el nostre cas, des de la tranquil·litat més absoluta, ho tenim clar.
Defenem el poder de la paraula com un baluard dels drets i llibertats de les vinarossenques i vinarossencs. Qui vulga canviar-ho per un quadre d’alcaldessa a les escales de l’ajuntament, allà ells.
Nosaltres? Preferim, encara que a l’oposició, ser el que defenem i protegim.
Escollim els valors de la paraula i la integritat.
Marc Albella Esteller. Portaveu del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Vinaròs