Els que em coneixen saben que sempre dic, parlant del PSPV: l’agrupació de Vinaròs ha de fer seus els problemes de les agrupacions de la resta de pobles. La capitalitat no es demana, s’exerceix, no s’imposa. Seguint aquest plantejament, fins i tot en la part institucional, i tal com diu el títol de l’article, Vinaròs avui és menys capital de la nostra comarca.
En el passat plenari, l’alcaldessa del nostre poble defensava de manera orgullosa la sortida de la Mancomunitat de la Taula del Sénia. El perquè: ho deia molt clarament el nostre company Guillem Alsina, Vox i les ganes d’acabar amb el que ells anomenen “chiringuitos”. En una intervenció en què es va posar en valor tot allò que ha permès visualitzar el nostre territori, el nostre patrimoni i unir pobles de diferents comunitats sota una mateixa perspectiva per compartir problemes i traslladar-los a les diferents administracions, vam defensar continuar formant-ne part.
La Taula del Sénia ha tingut la capacitat d’unir pobles del País Valencià, Catalunya i Aragó, i certament, en el seu moment, va repercutir de manera favorable en el nostre poble. L’asfaltatge de camins va ser importantíssim. Desgraciadament, les administracions van deixar d’invertir en la mancomunitat i aquesta es va haver de reinventar. Això implica sortir-ne? Personalment crec que no. Guillem li demanava en la seva intervenció: “Senyora alcaldessa, s’ha de seure amb els integrants de la Taula del Sénia i reivindicar allò que s’hagi de canviar, buscar un nou encaix per a Vinaròs a la Taula, però no iniciï aquesta sortida”.
Per un moment, i això a la televisió no es veu, innocent de mi, vaig pensar que la senyora alcaldessa rectificaria. Quan li vam ensenyar la foto amb tots aquells i aquelles que van iniciar el camí de la Taula del Sénia, la cara li va canviar, però després el personatge, tal com passa a les pel·lícules de terror, torna a posseir la persona.
No crec que ni Javier Balada ni Jordi Romeu, el dia que van pensar juntament amb l’alcalde d’Alcanar i de la Sénia de fer una mancomunitat, pensessin en la part econòmica. Van creure que hi havia un territori a tres comunitats diferents que compartia problemes més enllà de les administracions que el dirigien. Aquest era el camí. Però, clar, això al senyor Brito, que defensa “la unidad indivisible del Estado”, suposo que li deu provocar al·lèrgies i sarpullits, i al PP de Vinaròs, veient la seva forma d’actuar, també el deu anar posseint “el personatge”.
Poc a poc vaig entenent que el sectarisme de l’extrema dreta, portat a les administracions, només porta separació, just el contrari del que busca la Taula del Sénia. Ara bé, que això ho compri l’alcaldessa i el PVI… Suposo que hem de començar a entendre que no queda res d’aquell PVI que creia que Vinaròs era la capital de la nostra comarca i havia d’estar al costat de la resta de pobles treballant i fent seus els problemes dels altres.
Avui som menys capital.
Edu Barberà Pla
Secretari General i Regidor del PSPV.