Aquest cap de setmana, el nou equip de govern de la moció de censura ha pogut estrenar-se al capdavant del consistori amb una de les festes més esperades per les vinarossenques i vinarossencs: Sant Sebastià. Una festa que, com no pot ser d’una altra manera, és un gran aparador mediàtic per tal de mesurar la capacitat d’organització i coordinació d’una sèrie d’esdeveniments que requereixen de la transversalitat de molts departaments, encapçalats pel de festes.
El dimecres 17, la situació viscuda a la comissió informativa, ja feia presagiar que alguna cosa no funcionava bé. Es van donar els detalls, com és menester, de Sant Sebastià, així com unes pinzellades de la festa del Carnaval. Però el fet curiós de la situació és que el regidor de festes, Víctor Garcia, cridat a ser el messies del rellançament festiu a la ciutat, no va obrir la boca, ja que ho va fer la regidora de governació i exregidora de festes del 2011 al 2015, la senyora Miralles Castellà. Sospitem, perquè no li van deixar. Una situació pareguda a la de la roda de premsa de presentació del Carnaval, on el mateix senyor Garcia va declinar fer cap declaració en favor de la regidora de governació. Alguna cosa passa.
De fet, quan es van presentar els actes oficials de Sant Sebastià, no es va fer ni una roda de premsa. L’actual equip de govern va decidir amagar al senyor Garcia darrere d’una nota de premsa amb un breu missatge al final que deia: “En breu vos enviarem un tall de veu”.
Cal dir que la presència del senyor Garcia a Sant Sebastià va ser a punt de beneir l’arròs per als assistents. Eren les 13.00 hores aprox. La nit anterior s’havia suspès la festivitat de Sant Canut a la plaça de l’ermita. Però el DJ que havia de punxar a la plaça va acabar punxant al local privat d’oci que ell regenta. Casualitats o no? Cadascú que trague les seues pròpies conclusions.
Un repartiment d’arròs, per cert, un pèl caòtic. És indiscutible la tasca que des de la brigada municipal s’ha fet els últims anys per a l’elaboració de milers de racions d’arròs, encapçalats per Delfín. Sense ells seria impossible tirar endavant aquest esdeveniment i vage per davant el nostre agraïment més sincer. Però el dissabte es va introduir un canvi: l’equip de govern de la moció de censura no va voler repartir l’arròs, com sí que havíem fet nosaltres durant les dos legislatures anteriors. Això va derivar en què, no només els treballadors de la brigada hagueren de donar un cop de mà extra en aquest aspecte, sinó que algun treballador d’Acciona i finalment part de les dames i cavallers adults hagueren d’arromangar-se per atendre als milers de ciutadans i ciutadanes que feien cua, amb una única excepció, el senyor Brito, responsable d’Obres i Serveis. Encara ressonen al nostre cap aquelles paraules en què segons ells “fomentàvem les cues de la fam” o allò de “lo de ser servidors públics, nosaltres no ens ho prenem al peu de la lletra”. Que aixeque la mà el regidor popular que es done per al·ludit.
Mentrestant, al poble, els busos que havien de ser adaptats no ho van ser i van generar llargues esperes i cues de fins a 2 hores. Alguna cosa a dir per part del regidor de discapacitat, el senyor Gandia, o el de festes, el senyor Garcia? A més a més, el fet de pagar 1,50 € per utilitzar el servei de bus, va fer que la circulació i acumulació de vehicles a l’ermita i voltants fora superior a la d’altres anys. Pagar per pujar a l’ermita no és una qüestió econòmica, sinó una decisió política que reflecteix un model de mobilitat. Nosaltres vam decidir fer gratuït aquest servei per a promocionar la mobilitat sostenible amb transport públic i així disminuir el nombre de vehicles privats. L’actual govern de la moció de censura, no. Fins i tot en els petits detalls es desprèn la idea política de ciutat.
I mentrestant, el senyor Garcia es manté a l’ombra, intuïm, en una situació bastant incòmoda per formar part del govern i pels companys de viatge. De fet, el dia de la moció de censura, l’estiró que li van pegar perquè no marxés de la foto ja feia presagiar un “prietas filas” de primer nivell. De fet, no era el primer amago de marxar que havia tingut. Suposem que el senyor Garcia es debat entre l’oportunitat de ser regidor de festes amb VOX o amb la seua pròpia dignitat. Aquí està la clau.
Doncs bé, senyor Garcia. Per pròpia dignitat personal i política, prenga la decisió que el seu cor li demana, sobretot amb els condicionants i entrebancs que tindrà vosté. Prengues la llicència de ser, orgullosament, vosté. Estic convençut que la gent l’aplaudirà.
Marc Albella Esteller
Portaveu del Grup Municipal Socialista