En el debat que s’ha plantejat els últims anys, els arguments utilitzats per a recolzar posicions regulacionistes i permissives de la prostitució, s’han basat en el concepte de l’intercanvi a partir d’una lògica econòmica de mercat lliure, en el qual dues parts estan d’acord: una a vendre el seu cos, l’altra a comprar-lo, sense atendre a la realitat i a les condicions que hi ha darrere del mateix intercanvi. La prostitució és violència, i parteix sempre de desigualtats de gènere, edat, raça i/o renda. Les posicions que ignoren les relacions de diferència i desigualtat, reforcen els sistemes jurídics i econòmics que emparen una violència institucionalitzada i que mouen quantitats de diners incomptables per tot el món.
Tenim clar que darrere de tota persona prostituïda hi ha una persona que prostitueix, i un sistema complex que opera més enllà de la compravenda de cossos. Proxenetes, màfies, amos de pisos i locals, xarxes de tràfic de persones, grups del crim organitzat internacional, plataformes tecnològiques, proveïdors de begudes alcohòliques, narcotràfics, pornografia, cirurgia estètica, la indústria del sexe, l’univers de la prostitució és extremadament extens. L’entrada en la prostitució no és una decisió, és una relació esclavista i en les nostres societats contemporànies, les xarxes de tràfic s’han convertit en l’esclavitud del segle XXI.
L’explotació sexual a la qual estan sotmeses les víctimes de tràfic, està íntimament relacionada amb la prostitució. Una víctima de tràfic està mantinguda en l’esclavitud a través d’una combinació de força, coacció i intimidació que la priva de la seua llibertat. Les víctimes són enganyades en el procés de captació sobre el desenvolupament de la seua vida, els seus treballs, el viatge i la seua condició legal al país de destinació. La seua situació és invisible per a l’administració, els mitjans de l’estat o el tercer sector. Fins i tot per a les unitats especialitzades en aquests delictes de les Forces i Cossos de Seguretat. La víctima viu condemnada a l’abús, la violació dels seus drets i el control de tota la seua vida per part de tercers que es lucren amb la seua explotació. La víctima és deshumanitzada per a garantir el seu total sotmetiment.
Un estudi de la Universitat de València assenyala que a la Comunitat Valenciana hi ha entre 10.000 i 13.000 dones prostituïdes, 164 bordells i més de 50.000 anuncis a Internet que ofereixen sexe pagat, i assenyala la nostra Comunitat com el “centre del corredor de la prostitució”, un dels punts on més tràfic de dones es produeix anualment. Les dades proporcionades per la Generalitat són demolidores: el negoci de la prostitució genera més de 760.000 € al dia, 280 milions d’euros a l’any, el 0,24% del PIB valencià. Amb l’increment d’ordenances municipals i dels serveis de protecció, la prostitució s’ha trasllat a pisos i locals encoberts, i s’estén gràcies a l’ús de plataformes tecnològiques i de les xarxes socials.
El PSPV-PSOE, com a partit abolicionista de la prostitució i de totes les formes delictives que la sosté o reforça, continua lluitant per l’erradicació de la tracta i la prostitució, i per a protegir, així, els drets més fonamentals de tot ésser humà, perquè el tràfic continua sent un dels principals problemes i drames humans de la nostra societat.
AMALIA CABOS BARREDA
Regidora PSPV-PSOE de Benestar Social i Igualtat