Estem ja a l’inici de l’estiu, i, encara que no s’ha dut a terme la fira i festes de Sant Joan i Sant Pere, la “nova normalitat” ens ha portat aquests dies un nombre cada cop creixent de persones que, per circumstàncies diverses, han pogut vindre a la nostra localitat. Familiars que no van poder venir aquest darrers temps pel confinament, residents estiuencs que, per fi, poden tornar a les seues segones residències, i turistes nacionals, i algun internacional, que, degut a la represa de la mobilitat, han pogut visitar-nos.
Aquest moviment ha estat palès, sobretot, amb el increment de trànsit i, alhora, l’augment de vianants per la nostra ciutat. I el que hem vist aquests primers dies, a més de l’alegria de retrobaments, també ens genera preocupació: preocupació per la relaxació de les mesures preses, preocupació per la disminució de persones amb mascareta, preocupació per la possible aglomeració en algun que altre indret. Tot i això, les mesures de contingència en platges, l’augment de vigilància, l’observació i informació de les noves normes sanitàries, s’estan acomplint. Però aquestes normes no tindran cap efecte si no posem, cadascú, el nostre granet de sorra. I aquest granet de sorra es diu RESPONSABILITAT INDIVIDUAL. Son ja diverses les vegades que, des de l’ajuntament i des d’aquestes línies, hem apel·lat a la responsabilitat. Veiem com la primera onada del COVID-19, ha deixat marca, tant en l’absència d’essers volguts, com a nivell psicològic. Ara que sembla que ha disminuït l’afectació i el nombre de contagis, tots estem mirant de refiló els rebrots que van apareixent, i també allarguem la visió a altres llocs del món, on no s’ha aconseguit el control, ni molt menys, d’aquesta pandèmia. Y per necessitats econòmiques ( i no n’hi ha d’altra), hem d’obrir fronteres.
Es en aquest moment en el que ens trobem. I, repeteixo, si no en fem cas de la normativa, el sentit comú, i la RESPONSABILITAT INDIVIDUAL, tot el que hem fet no haurà servit de res. I no ens valdrà donar-li la culpa als demés o als que manen en cada lloc. Ara es el moment de saber realment si formem part d’una societat madura i responsable, o formem part d’una societat que demana, crida, però no es capaç de assumir reptes com a conjunt. No es tracta de política. No es tracta de dir el que es fa be o malament, no es tracta de mesures econòmiques proposades per imposar unes idees o altres. Es tracta de salut pública. I això no s’ha acabat.
Fernando Juan
PSPV-PSOE