Hi havia una vegada un port al mediterrani, que pertanyia a Madrid. (sembla ara una incongruència, però per als vells del lloc, era molt significatiu, era un port important, estratègic).
Tal dia fa uns quants anys (no tants…) el port es va transferir a la Generalitat Valenciana, amb el convenciment (suposem) de que seria una font d’atracció de diners, sobre tot per a interès turístic. La transferència era, per contra, el descens a segona divisió.
Se’ns va presentar posteriorment un pla de desenvolupament del port, consensuat per gairebé tothom. I va venir la crisi.
Avui, any 2019, i defugint de polèmiques estèrils del que va succeir aquests anys passats, ens trobem en una realitat: Hi ha poca activitat pesquera, però encara n’hi ha. Hi ha activitat industrial (el desguàs), hi ha activitat nàutica, però de no suficient entitat. Hi ha moltes coses a fer, però poques inversions.
Quins serien els beneficiaris? Es una pregunta per a reflexionar, no per a generar polèmica.
Mentrestant, el port es un lloc d’oportunitats per gaudir, es un port obert a la població, i els socialistes, mentre treballem per intentar impulsar-ho, ho obrim encara més a la resta de la ciutat. Amb l’eliminació de les antigues casetes, abandonades i refugi de brutícia, rates, i un pitjor ús (actes vandàlics, incendis intencionats, perill real per a situacions d’alt risc..), es deixa lliure un espai que posa en valor la plaça 1r de maig, donant una amplada visual no només als veïns, també a la gent que passeja, a peu, en bicicleta, en cotxe, i dona continuïtat a una via que connecta la plaça de bous amb el passeig.
Es tomben les casetes, que, es cert, rememoraven altres èpoques de tràfec mariner, feina, xarxes, carros on es transportaven les caixes carregades de peix, que malauradament van finalitzar ja fa una pila d’anys, i que les noves generacions no han conegut. Aquesta es la realitat, i aquesta realitat l’hem de transformar en una oportunitat. Una vegada tombades, els vinarossencs podrem imaginar nous usos a aquest espai, que temporalment serà, com he dit, aprofitat per al gaudiment del espai i la tranquil·litat, amb un paisatge marítim encara parcialment enterbolit per una llotja destinada, tard o d’hora, a canviar de lloc. Un enderroc de unes casetes que ja no hi tenien cap ús, tret de, com he dit, situacions de perill que ningú vol.
Molta gent, veïns de la zona, ja ho agraeixen. Qui viu en un lloc es qui ho gaudeix o el pateix.
Ni més, ni menys.
Fernando Juan
PSPV-PSOE