Be. Ja ens trobem de nou davant el dia 9 d’octubre, el festiu commemoració de la Comunitat Valenciana, la nostra Comunitat. Es la nostra festa, com a ciutat que forma, i es sent, part de la Comunitat Valenciana, o País Valencià, com a molta gent també ens agrada dir. Som valencians, i vinarossencs. Som una ciutat acollidora, on respectem a tothom que conviu amb nosaltres, una ciutat valenciana on més de la mitat de la població de Vinaròs ha vingut d’altres llocs, i es senten a gust amb nosaltres, i nosaltres ens sentim a gust amb ells, base de tota convivència en una societat avançada. Però no per sentir-nos valencians, no podem deixar de reclamar a la Generalitat Valenciana tot allò que creiem es competència d’aquesta. El ajuntament, l’administració local, fa més del que li pertoca, herència de d’una crisi de la que la societat no se’n ha sortit, i on encara hi ha persones que no s’han recuperat d’una pèrdua de treball, d’una minoració del seu sou, o d’una pèrdua d’ ajuts, o, en el millor dels casos, un retard en les seues demandes. Pertanyem a una Comunitat infrafinançada, ho sabem, i on la pròrroga dels pressupostos del Estat Espanyol (2016), ens fa mal, i repercuteix en els pressupostos de la Generalitat, i repercuteix en els pressupostos del ajuntament, un ajuntament que suporta no només serveis locals, també serveis comarcals, doncs som capital de comarca.
I es per això que els socialistes de Vinaròs ens estem movent, cap a València, a parlar i presentar les nostres demandes al president de la Generalitat, Ximo Puig, i a diferents consellers i directors generals i territorials, hem anat i anirem, i tornarem a anar, fins que poc a poc (aquesta es la realitat, no enganyem) ens vagin confirmant actuacions en la nostra ciutat, que falta ens fan, sigui en sanitat, educació, i altres àmbits on no tenim competències. Som valencians per a les festes, i valencians per a reclamar lo que considerem que necessitem. No per gust, no per política, senzillament per que ens pertoca. Encara que passi el temps, però les demandes es produeixen, i es produiran fins veure realitat aquells projectes com el Nou centre de salut, o el col·legi Jaume I, però també molts altres molt més menuts, i no tan visuals, però no per això menys necessaris. Reivindiquem ser valencians, i demandem ser valencians, des del nord de la província, a l’extrem nord de la nostra Comunitat. I també hem visitat la Diputació de Castelló, pel mateix motiu, ajuts en diferents àmbits per a projectes grans i menuts, col·laboració de la Diputació en la resolució de problemes, com les pintures de la façana de l’església.
I quant hi hagi un govern constituït a Madrid, a l’Estat Espanyol, ens veuran, per demanar la reversió de la N-340, per exemple, en uns nous pressupostos que esperem siguin progressistes i reduisquen la infrafinanciació de la Generalitat, i per suposat, donen més oxigen als futurs pressupostos municipals d’aquesta legislatura.
Fernando Juan
PSPV-PSOE