Aquesta setmana s’ha complit un any des de la catàstrofe que va colpejar la Comunitat Valenciana, una catàstrofe natural que va deixar darrere un paisatge de destrucció, pobles sencers anegats i, sobretot, 229 vides perdudes.
La DANA va posar a prova la capacitat de resposta del govern de la Generalitat, i la realitat va ser desoladora. Davant d’un fenomen meteorològic d’aquesta magnitud, la falta de coordinació i la deixadesa institucional van convertir una emergència en una tragèdia encara més gran. Mentre els veïns s’organitzaven per salvar el que podien, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, mirava cap a un altre costat, abandonant els pobles valencians quan més ho necessitaven. I el més greu és que, dotze mesos després, continua fent-ho.
Un any després, el record continua viu, però el dolor s’ha barrejat amb la ràbia i la indignació davant la ineficàcia d’una institució que hauria d’haver estat al costat del seu poble i no va saber estar-hi. El president Mazón, que hauria d’haver sigut el primer a donar la cara, ha demostrat ser indigne del càrrec que ocupa.
No només no va estar a l’altura durant els dies més foscos, sinó que, des d’aleshores, s’ha dedicat a construir un relat fals, canviant de versió una vegada i una altra, amb l’únic objectiu de salvar la seua imatge. Mentrestant, els afectats continuen esperant ajudes, les promeses s’han esvaït i la reconstrucció avança amb una lentitud desesperant.
La manifestació del passat 25 d’octubre a València ha sigut una explosió de memòria i de ràbia col·lectiva. Més de 50.000 persones vam omplir els carrers per recordar les 229 víctimes de la DANA i per deixar clar que la ferida continua oberta. Associacions de víctimes, sindicats, col·lectius socials i veïns d’arreu del territori ens vam reunir en una mostra de solidaritat que trencava amb la indiferència institucional.
Els crits, les pancartes i les fotografies dels qui van perdre la vida van convertir el centre de València en un espai de denúncia. El missatge és clar i contundent: MAZON DIMISSIÓ.
València va parlar alt i clar: la memòria de la DANA no es resignarà al silenci mentre no arribe la veritat. És hora que la Generalitat torne a ser una administració que protegeix, que escolta i que respon. Perquè la memòria no és només recordar: és exigir justícia.
Lara Guadix Castillo – Regidora i membre de l’executiva local PSPV-PSOE
